Ramaders i agricultors des de 1933

Molt a prop de Girona, a Riudellots de la Selva, hi ha Mas Gener: una explotació familiar de producció de llet portada per gent senzilla, inquieta i pionera, en el territori, en usar la tècnica de trasplant d’embrions.

La granja va iniciar la seva activitat l’any 1933. Avui, hi trobem la quarta generació  de ramaders, en Marc i Quim Xifra i Sala al capdvant, amb la ferma convicció de seguir deixant empremta com totes les generacions passades.  Totes elles, visionaris dels temps que venien.

Producció de llet. Un treball en equip

Actualment, Mas Gener compta amb 480 animals i produeix 1,8 milions de litres de llet a l’any: 200 vaques dedicades a la producció de llet i 180 vedells de recria. Alhora, té 30 vedells destinats a la inseminació artificial o monta natural. 

Mas Gener té una producció natural de 360 dies per sobre els 12.000 litres al 3.60% de greix i el 3.20% de proteïna, una classificació morfològica sobre els 80 punts de mitja; i, un ICO de 2020 punts situant-la en una de les millors explotacions de l’estat espanyol.

Mas Gener compta amb un bon equip: els veterinaris de Vilobí des dels inicis; Joan Gali de GTV com a responsable del maneig global i alimentació; Santiago Fuentes d' ABEREKIN pel transplant d’embrions i programa de millora genètica; estudiants de diverses especialitats i nacionalitats (ramaders,veterinaris, agrònoms,...) en pràctiques des de 1970; i, l'Albert, en Modi i en Sire. Tots ells contribueixen a produir la llet de proximitat que, a través de la Cooperativa de Campllong, arriba a les llars d’arreu a través de la marca Llet Nostra.

La granja disposa de 100 hectàrees de cultius on s’alterna, segons l’estació i en rotació, la sembra de blat de moro, raigràs, civada i vessa, civada i raigràs i sorgo per a l’alimentació dels animals.

Una mica d'història

Des de 1933 a avui, Mas Gener ha vist treballar sense repòs una primera generació de pagesos, una segona i una tercera, fins arribar a l’actualitat, amb Marc i Quim Xifra i Sala, al capdavant de la quarta generació, amb la ferma convicció de seguir l’empremta deixada en el territori pel seu pare, Josep Xifra, l'avi Joaquim Sala i el seu germà,  Sabel Sala, "el Padrí".

Josep Xifra fou pioner com a agricultor i com a ramader. L’any 1970, va començar a fer control de reproducció amb el veterinari Josep M. Vila Vidal i a introduir els toros de raça holstein americana ABS en el seu programa d’inseminació artificial; va incorporar els silos de pou en ensilar blat de moro i raigràs l’any 1972 i va instal·lar el sistema de collars electrònics per ració de concentrat els anys 80; més endavant, va utilitzar el sistema uneefed; i, l'any 2000, amb el seus dos fills ja incorporats a la granja, va establir el primer robot de munyir de l'estat espanyol i un dels primers del sud d'Europa

En el sector lleter, Josep Xifra va encomanar nous models de governança com el sistema de cooperatives en fundar, juntament amb altres ramaders, la Cooperativa de Productors de Llet de Girona on fou tesorer; fou membre de la junta del grup lleter de Vilobí d’Onyar i de la cooperativa de Campllong, una de les fundadores de Lleters de Catalunya Llet nostra. Com a fundador i president d’AFRIGI (Associació de Frisona de Girona) no va dubtar en esperonar  el projecte d’unió amb ABEREKIN (Centre d'Inseminació Artificial).